Compostos

Els compostos es divideixen en compostos orgànics i compostos inorgànics.

Els compostos orgànics són compostos que contenen carboni (però els compostos que contenen carboni no són necessàriament orgànics). Els compostos que només contenen carboni i hidrogen s'anomenen hidrocarburs. Per exemple, el metà (CH4) és un alcà, l'etilè (C2H4) és un alquè, l'acetilè (C2H2) és un alquí i el benzè (C6H6) és un hidrocarbur aromàtic. La matèria orgànica és un compost que conté carboni (excepte CO2, CO, H2CO3 i carbonat), com ara CH4, C2H5OH, CH3COOH, tots contenen carboni (C).

Els compostos inorgànics no contenen hidrocarburs, com ara H2O, KClO3, MnO2, KMnO4, NaOH, etc., són substàncies inorgàniques.

Compostos metàl·lics

Els compostos metàl·lics i els compostos intermetàl·lics es refereixen a compostos formats per metalls i metalls o metalls i metaloides (com H, B, N, S, P, C, Si, etc.). Les aplicacions dels metalls i els compostos intermetàl·lics són principalment com a materials funcionals, materials amb memòria de forma i materials superconductors. El material funcional de conversió termoelèctrica MoSi2 no és un compost intermetàl·lic típic, sinó un signe d'un compost intermetàl·lic a un compost metàl·lic i no metàl·lic (el silici no és un metall sinó un semiconductor). No obstant això, s'acostuma a classificar els compostos de silici com a compostos intermetàl·lics. Perquè té moltes similituds amb els metalls. També hi ha una classe principal de compostos formats per elements del grup IIIA i del grup VA, com ara InSb, GeAs, InAs, etc. Els elements constitutius d'aquestes fases inclouen metalls, semimetalls i no metalls, i els compostos formats són els semiconductors, que no no pertanyen als compostos intermetàl·lics amb propietats metàl·liques.

Actualment, els principals objectes de la nostra recerca són els compostos metàl·lics i els compostos intermetàl·lics, que són una part important de molts materials d'investigació industrial i científica. Fins ara, l'ampli ventall d'aplicacions i varietats es troben encara en el camp dels materials funcionals amb característiques de conversió òptica, elèctrica, magnètica, superconductora i funcional.

Per a la preparació de metalls i compostos intermetàl·lics, utilitzem principalment els mètodes següents:

Síntesi d'alta temperatura autopropagable

La síntesi d'alta temperatura d'autopropagació és una tècnica per sintetitzar materials utilitzant els efectes d'autoescalfament i autoconducció de la calor de reacció generada per una reacció química. En general, la reacció a l'argó o el nitrogen com a atmosfera protectora, la ignició de la palangana en pols per produir una reacció química, la generació de calor perquè la temperatura de la pols veïna augmenti bruscament, desencadenant una reacció química, i en forma d'ona de combustió s'estén. durant tota la reacció, l'ona de combustió continua implementant el moviment cap endavant dels reactius al producte final.

Sinterització de plasma de descàrrega

La sinterització de plasma de descàrrega és l'ús d'un corrent polsat elevat aplicat directament al motlle i la mostra, generant així un escalfament corporal, de manera que la mostra sinteritzada s'escalfa ràpidament, mentre que el corrent de pols causat per l'efecte de descàrrega entre les partícules, de manera que el partícules de la superfície local de l'alta temperatura i la fusió, la superfície del material es descamació, purifica la superfície de les partícules, per aconseguir una sinterització ràpida i pot inhibir eficaçment que les partícules creixin.

Aliatge mecànic

L'aliatge mecànic és una tècnica de fresat de boles d'alta energia per a la preparació de pols d'aliatge, generalment en sec. Les col·lisions mútues entre les boles de mòlta i la pols provoquen l'aplanament i l'enduriment de la pols de plàstic, provocant la superposició de partícules, el contacte superficial i la soldadura en fred. La formació de partícules de pols compostes multicapa compostes per diversos components, mentre que la capa d'enduriment del treball i les partícules compostes es fracturen, la soldadura en fred i la fractura es repeteixen constantment, així com el pastat i la barreja suficients, de manera que el refinament de la pols i més uniforme, i després la formació de partícules compostes prefabricades. A causa del gran nombre de defectes i nano-microestructura dins de les partícules compostes. Més fresat de boles d'alta energia es produeix quan la reacció d'estat sòlid, la formació de nous materials.

Tecnologia de coagulació dirigida

La solidificació direccional es refereix a l'ús de mitjans forçats en el procés de solidificació, en el metall solidificat i no solidificat entre la fusió per establir un gradient de temperatura al llarg d'una direcció específica, de manera que la nucleació de la fusió, al llarg de la direcció oposada al flux de calor, segons a l'orientació cristal·logràfica requerida per a la solidificació. La tecnologia de solidificació direccional pot controlar millor l'orientació del gra de l'organització solidificada, eliminant els límits transversals del gra, obtenint una organització de cristall de columna o monocristal i millorant les propietats mecàniques longitudinals del material.

Premsat en calent i premsat isostàtic en calent

El mètode de premsat en calent i el mètode de premsat isostàtic en calent és el procés de premsat i sinterització de pols alhora, el principi bàsic dels dos és el mateix, la diferència principal són les diferents maneres de pressió. El mètode de premsat en calent és una força unidireccional o bidireccional, i el mètode de premsat isostàtic en calent s'aplica a la mateixa pressió en totes les direccions de la mostra, de manera que es pot eliminar eficaçment la porositat residual del producte per apropar-se al material completament dens, especialment per a alguns dels compostos intermetàl·lics refractaris, no s'han de premsar i sinteritzar.